Se que ets tu

Resulta que la meva esperança eres tu, que havia pensat deixar anar els meus sentiments, fer-ho amb tu. I resulta que una altra vegada no et tinc. Resulta que busco els teus braços perque sé que serà per fi allà on estaré bé, però una altra vegada veig que tu no hi ets.
Tinc els teus ulls clavats al cor, una mirada que aconsegueix explicar masses coses. Però tu no estas i no sé comtreure'ls. No els vui treure, vui que estiguin encara més a dins, que no sortis mai de mi. El pitjor no és pensar que no estaras o que podrà haver més persones; el pitjor és saber que finalment t'havia trobat, que estaves a prop i que fins i tot tenia una oportunitat d'aconseguir-te, encara que només fos amb la música, pero te'n vas, i no sé on et puc trobar, ni tan sols si vols que et trobi.
Una altra vegada perduda, però per fi sé que sóc capaç de sentir, i el que sento ets tu.
Et sento recorrent cada centímetre de pell, respirant a les meves orelles i dient bon dia, et sento tant dins que gaire bé em perdo. He recorregut el teu cos moltes vegades, he relliscat pels teus dits i ara les meves mans no et tenen, però sempre ha estat així. Moriria per una abraçada teva, moriria en aquesta abraçada. És allà l'únic lloc on m'hi sento segura, i ni tan sols hi ets. Diga'm que estas amb mi, i després és igual el que passi. Que el teu cor es quedi amb mi, et vui.