Cogí los patines, ella volvió a perder el control
o eso cantaba Ian Curtis en la habitación de al lado.
El cielo estaba de color melocotón, pero amenazaba llover,
aunque así ha sido desde que el armario está vacío.
Me puse los cascos, me costó decidir.
Al final Ivantxu ganó la partida, empieza demasiado bonita
algunas palabras se quedan calladas al sonar tus carcajadas...
eres espectáculo y tú ni siquiera lo llegas a notar...
No me di cuenta y ya estaba al lado del río,
cada vez se hacía más corto el camino,
y al llegar paré sin darme cuenta justo en el mismo sitio,
como antes hacía cada día.
Pero ya era de noche, era muy tarde ya.
Pasaron tres discos y empecé a coger frío
así que pensé en dar una vuelta por el puerto antiguo.
La subida que llevaba al mirador era interminable,
pero al final estaba la recompensa.
Costó subir, como siempre, quizás más.
Me estiré en la hierba y enseguida la humedad caló en mi ropa.
Me gusta escuchar el agua moviendose despacio,
se veía la luna, y yo podía balancearme con las olas de humo,
colgada de la luna tanto como lo estaba de ti.
Empezaba a acordarme, ya era hora de volver.
En el iPod empezó a sonar Gardel, debí ser yo.
Y aunque el olvido que todo destruye
haya matado mi vieja ilusión,
guardo escondida una esperanza humilde
que es toda la fortuna de mi corazón.
Siguieron tantas otras, creo que nunca había tomado
un camino tan largo para volver a casa.
Me quité los patines en la entrada del edificio.
Las escaleras estaban oscuras y hasta el cuarto piso no vi una luz;
allí los americanos siempre estaban haciendo jaleo.
Entré en casa y el olor a café me reconfortó.
Puse la radio y sonaba Respire. Nunca está de más que te lo recuerden.
La ducha acabó casi con mis fuerzas y me puse una peli.
No conocía la canción, pero la letra era mía.
Une histoire ordinaire
on est tout simplement, simplement
un samedi soir sur la terre.
Hay días que parece que todo sale redondo.
Aquél lo pareció.
martes, 8 de enero de 2008
Cómo ver entre tantas sonrisas la que dijo el pintor
Publicado por
musicadicta
las
0:25
0
comentarios
martes, 1 de enero de 2008
viernes, 28 de diciembre de 2007
martes, 25 de diciembre de 2007
You are always on my mind
My friends tell me I'm crazy, they say that I'm strange
they tell me ever since I met you I've changed
I must admit it's true and I'd go outta my way to do
anything for you 'cause baby I want you to know
that I've gotten so close and I need you to show me a sign
because you and I can't afford to waste time
when it's love that's on my mind
Every second, every minute, every hour, every day
it's you that I've been thinkin of
and everyday, every week, every month, every year
with you I wanna be in love 'cause I can't get enough
Always on my mind, yes you are
I think about you all the time
I can't eat and I can't sleep I can't think 'cause all I think about is you
and how you make me feel inside from every little thing that you do
'cause you put a smile on my face every time you embrace and pull my body close to you
but if only you knew all the things that I'd do for your love I'd stay true
Always on my mind, yes you are
I think about you all the time
Publicado por
musicadicta
las
22:27
0
comentarios
sábado, 22 de diciembre de 2007
Se que ets tu
Resulta que la meva esperança eres tu, que havia pensat deixar anar els meus sentiments, fer-ho amb tu. I resulta que una altra vegada no et tinc. Resulta que busco els teus braços perque sé que serà per fi allà on estaré bé, però una altra vegada veig que tu no hi ets.
Tinc els teus ulls clavats al cor, una mirada que aconsegueix explicar masses coses. Però tu no estas i no sé comtreure'ls. No els vui treure, vui que estiguin encara més a dins, que no sortis mai de mi. El pitjor no és pensar que no estaras o que podrà haver més persones; el pitjor és saber que finalment t'havia trobat, que estaves a prop i que fins i tot tenia una oportunitat d'aconseguir-te, encara que només fos amb la música, pero te'n vas, i no sé on et puc trobar, ni tan sols si vols que et trobi.
Una altra vegada perduda, però per fi sé que sóc capaç de sentir, i el que sento ets tu.
Et sento recorrent cada centímetre de pell, respirant a les meves orelles i dient bon dia, et sento tant dins que gaire bé em perdo. He recorregut el teu cos moltes vegades, he relliscat pels teus dits i ara les meves mans no et tenen, però sempre ha estat així. Moriria per una abraçada teva, moriria en aquesta abraçada. És allà l'únic lloc on m'hi sento segura, i ni tan sols hi ets. Diga'm que estas amb mi, i després és igual el que passi. Que el teu cor es quedi amb mi, et vui.
Publicado por
musicadicta
las
8:06
0
comentarios
viernes, 21 de diciembre de 2007
Com cada nit, he despertat pensant en tu
Hi ha massa sentiments i em falten les paraules per tu. Tot ha passat com un somni, com quan arriba el sol després de la festa i te n'adones que comença a ser hora de tornar a la realitat.
T'en vas, i jo em quedo amb el teu sabor. És massa dolç.
La música ens ha unit, així que no trobo millor regal:
xq el dia perfecte seria amb tu
xq ets el meu princep
i m'agradaria ser la teva noia
xq estic boja per tu
hem fas perdre el control
xq ets el meu somni
x totes les paraules que encara no t'he dit
x allò que t'emportes de mi, les meves promeses
perque encara que la cançó digui el contrari, hi ha qui si estima, jo t'estimo
Només em faltarà la teva mirada, perque a tu et porto a dins.
Voldria que no marxessis, o que em portessis amb tu; però ara només queda mirar al cel.
És un presentiment... seguiré aquí quan tornis, perquè agafis la meva mà i pugui començar a caminar.
Publicado por
musicadicta
las
18:44
0
comentarios







